Un bootleg és una publicació o edició no autoritzada de música (cançons, un àlbum o un directe), de llibres, de videojocs, de sèries de televisió o pel·lícules.[1]
En el cas dels videojocs i de l'anime, aquest fenomen està molt estès, i normalment consisteix en la producció de productes que, sense ser oficials, es fan passar com a tals. Se'n produeixen molts en països asiàtics com Singapur, Hong Kong i Taiwan. Etimològicament, bootleg (en anglès, de contraban) significa «el camal de la bota», que es refereix a la tradició d'amagar l'ampolla de licor il·legal a la bota.
En el camp musical, un bootleg és un enregistrament ja sigui només d'àudio o bé de vídeo que no ha estat publicat oficialment per l'artista o per la seva companyia discogràfica. Poden ser enregistraments en directe de concerts, de sessions en estudi, d'assajos o simplement de jams (improvisacions musicals). Són el resultat d'enregistraments directament per persones que hi van acudir amb gravadores domèstiques portàtils, o obtingut de forma dubtosa de l'estudi d'enregistrament, sense saber-ho l'artista o discogràfica. Les persones que realitzen tals enregistraments pirates es diuen bootleggers.
No obstant també es coneix com a bootleg una pràctica de remix que consisteix a juxtaposar diferents cançons (una base i una línia vocal, per exemple) per crear una nova peça. El R&B, el rap o el soul són els principals estils empleats en aquesta classe de creacions, donat l'estil característic basat en una rítmica bàsica que apareix en diferents formes en gairebé totes les cançons. Aquest estil és també anomenat Bastard Pop i té diversos sub-gèneres:
En qualsevol de les seves vessants és una producció il·legal i la indústria persegueix la pràctica, però en general, continua sent una pràctica força popular i estesa arreu al món.